Aquest 20 de novembre s’han complert 50 anys de la mort del dictador Franco. No és només una data assenyalada al calendari: és una interpel·lació directa al present. Ens obliga, com a institucions i com a societat democràtica, a mirar enrere sense por i a preguntar-nos amb honestedat: què hem fet —i què encara no hem fet— amb la memòria de la dictadura i amb el deute pendent amb les seves víctimes?
Des de Canviem Montmeló reivindiquem que la memòria no és només un exercici del passat: és una política pública de futur. Una eina per reforçar la democràcia, per combatre el feixisme, i per restaurar la dignitat de les persones represaliades, moltes de les quals encara avui esperen justícia o, com a mínim, reconeixement institucional.
Sabem que 11 montmelonins moriren al front i no van poder ser enterrats a Montmeló; que com a mínim 97 estigueren presos en camps de concentració, batallons de treballadors i presons franquistes entre 1938 i 1946; i que 34 (32 homes i 2 dones) foren sentenciats a diverses penes (des de mort fins a presó en diversos graus) per consells de guerra “sumaríssims”. També sabem que tots les treballadores i treballadors municipals i públics van haver de passar per tribunals de depuració. A la província de Barcelona, es van depurar 2.328 mestres, el 93% del personal del Magisteri Nacional. Molts van ser separats definitivament del servei, traslladats lluny de casa, inhabilitats per a càrrecs directius o forçats a l’exili. El delicte? Haver defensat una escola republicana, laica, en català i al servei de la igualtat. A Montmeló en vam tenir algun exemple paradigmàtic.
I si parlem de la repressió sistèmica contra les dones i el col·lectiu LGTBI+ d’un règim profundament masclista, o contra tot el moviment clandestí antifranquista dels anys 50, 60 i 70, la llista de víctimes seria molt extensa.
Per això avui cal parlar de tot això també des dels ajuntaments. Perquè el silenci institucional pot ser una forma d’impunitat. Per això des de Canviem Montmeló
encoratgem al govern municipal del PSC a ser valent i a comprometre’s amb tres passos ferms:

1) La recerca. Obrir arxius, revisar expedients, buscar la veritat.
2) El reconeixement. Fer un gest públic i institucional de reparació.
3) La continuïtat. Fer de la memòria una política pública local.

50 anys després hem de decidir de quin costat de la història volem que estigui el nostre Ajuntament. Del costat del silenci, de la por i dels expedients de depuració? O del costat de la veritat, del reconeixement i de la reparació democràtica?
Des de Canviem Montmeló ho tenim clar. Per això ens comprometem a treballar per rescabalar la dignitat dels qui van ser perseguits per defensar valors que avui considerem fonamentals: llibertat, igualtat, democràcia i justícia social.

Fotografia de quatre noies fent la salutació feixista des del balcó central a l’entrada de Can Dotras, ja convertida enseu social de la Falange. 1942 aprox. Autoria desconeguda. Fotografia cedida per Pere Fuster. Arxiu de Josep Umbert.

Concentració pública d’adhesió al nou règim, a l’actual Plaça de la Vila, amb la protocol·lària salutació feixista secundada pels assistents. 1939 aprox. Fotografia de Pere Fuster. Arxiu de Josep Umbert.